![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirbfiPMN75boKFaGNveRETB4JvDlDMiklZ9XxCsjf35HkyZgxGLmzOrbNCJr_YQj_as56imAYWQYiaHR-0G-utQ8u7BIcrIEmkg46arcqggnJXsnjoozwNTEUujiiJF_ZIgWGp8xl_ox0/s400/red-tree2.jpg)
El desencant general mira
per la finestra. De lluny,
la fàbrica dels versos
desangelats.
Ja ho he dit tot, vomitant
a les nits la paciència
dels dies, escrivint sobre els
murs la merda que trepitgem.
Els arbres muts aguanten,
despullats, impúdics, i amaguen
les arrels dintre el cor de la terra.
Jo els he robat les fulles,
els branquillons, tot a la
foguera... i no he cantat més,
que la veu surt trista.
Queda enterrat el desig
de primavera entre les llambordes
antigues, plenes de sol.
Queden tallades les mans
per agafar-se als dies, i
poder palpar a cegues
les pells de l'hivern.
És ara, a través d'aquests
horitzons rectes i prims,
quan m'adono que la cambra
s'ha omplert de borrissol.
per la finestra. De lluny,
la fàbrica dels versos
desangelats.
Ja ho he dit tot, vomitant
a les nits la paciència
dels dies, escrivint sobre els
murs la merda que trepitgem.
Els arbres muts aguanten,
despullats, impúdics, i amaguen
les arrels dintre el cor de la terra.
Jo els he robat les fulles,
els branquillons, tot a la
foguera... i no he cantat més,
que la veu surt trista.
Queda enterrat el desig
de primavera entre les llambordes
antigues, plenes de sol.
Queden tallades les mans
per agafar-se als dies, i
poder palpar a cegues
les pells de l'hivern.
És ara, a través d'aquests
horitzons rectes i prims,
quan m'adono que la cambra
s'ha omplert de borrissol.
No conec les raons, però m'agrada molt. Un plaer llegir-ho.
ResponElimina