dissabte, 28 de febrer del 2009

Homenatge fèrtil


Perquè vindrà la primavera
i serem rics de paraula.

dimarts, 17 de febrer del 2009

Racó incendiat

Festival de les cabres mentre retallo caganers. Mira'm des de la barbeta, que et demanaré el que vulgui. Les fogueres de pi cremat i el pa amb vi i sucre encara existeixen. I corrandes; cantem, cantem, que sabem rimar. Les soles de plàstic tocant la pedra i la pell del texà que somriu a les flames. Guaita, com canvia tot. T'han tornat a créixer els cabells i ets de color taronja i nit. El ressò de la pandereta com una altra dimensió i els dits petits que s'entrecreuen.

Més pi, més roures. Deixem-ho tot cremar, deixem-ho tot passar, que la candelera ja no plora. Entrarem dins la psicodèlia i cantarem Antònia Font. El blau, el blau, el blau serà el rei de la festa, el roig i el verd també.

Guarda'm totes les pàgines que encara no he marcat perquè t'he de dir moltes coses. A les vuit del matí desfarem el gel del riu. I a sota el coixí una lluna, i les fogueres.

dimecres, 4 de febrer del 2009

Cel rogent: pluja o vent



"I vaig pensar que jo era el petit pensament recargolat com la vinya que et rondava pel cap."

Cant d'oliveres


Contempla la flor artificial
i buida't la vida
alena fortament aire d'herba
i empassa't l'orgull
fins que tot quedi fosc.
Fets de deixalles i sang
regalem paraules inconscients
com perles blanques del camí.
Tot puja amunt
a la caseta que penja
d'una roca i les empremtes
dels dits marquen la història.
Per la nit menjàvem sardina
i els focs il·luminaven els nàufrags
dels carrers i els terrats.
Allò era un cor obert
la pols de les pedres
la claredat de les coses
i el perfil dels gossos que udolaven.
Tal vegada el llibre
tancat de l'estiu
la virginitat de la lluna
i quatre olives mortes.