Til·la amb gel i el blues de les passes de sorra

A vegades t'agradaria recordar viatges amb algú que no has fet. Cantar una cançó del Sanjosex i veure que ben bé és la teva història. Que tot és sincer, planer i que no hi ha cap carrer que porti per nom "La degollada".
A vegades cal anar amb compte amb les cullerades de sucre perquè si no te n'adones te'n posen més d'una al cafè, i tu no en volies pas.
Calaries foc a alguns calaixos que val més que no parlin i cafè més calor igual a nervis. Per això et demanes una til·la amb gel, i perquè detestes la gent turista que et pregunta les coses en anglès.
Si no es verbalitzen les carícies val més que ni ens abracem i a la llarga ens convertirem en roques que no es desitgen. Morirem sense haver escoltat l'home que s'amaga dins la nevera i et canta una cançó quan l'obres per a servir-te un got d'orxata, fer-te una sèpia a la planxa o prendre't una cervesa. Es diu 'oracle congelat' i fa riure als nens. Però almenys ell és sincer, i malgrat la fredor en què viu, ha dit que estimava alguna vegada.

Ja hi tornem a ser

Després d’estar-me tres hores muntant el ventilador, he descobert que les instruccions eren allà, amagades en un cantó de la caixa del cartó que el contenia: “Gyarde estoas instrucciones...”. D’acord, les gyardaré, i vull pensar que aquest text l’ha traduït una màquina, sisplau, sisplau.

El ventilador ha quedat muntat però m’han sobrat uns cargols, i tot i que funciona bé penso que l’espai buit d’aquestes peces es revelarà i em passarà factura. De moment provarem sort, que ha arribat l’estiu i les ganes d’escriure, d’endinsar la cara a la nevera i menjar fruita amb pinyols abundants per llançar-los a l’infinit, com si haguessin d’arribar al mar.

Que suaus que són les pells de préssec i com escou el meló dins la gola. M’encanta la síndria i t’escriuré una postal amb les mans vermelles i aigualides. Que guai, que jugarem a cartes i se’ns enganxaran els colzes a l’hule. Tornarem de la platja i comprarem un pollastre rostit i gelats per a tots. Ens queixarem de tothom però farem com tothom. Em vestiré amb robes d’una sola peça i diré sovint les paraules “matamosques” i “crema solar”.

Serem submarinistes i buscarem pis amb música de detectius, Tandoori Lenoir i Guillamino. I aquests pensaments de sang i llunes per globus ompliran el festival dels gels i les llimones.

Som l’obra i l’-eda, som tot allò que queda. Som l’obreda i les arrels de qui sap què, de qui sap on, d’un localisme que no entenem però al qual necessitem tornar-hi. Fotos en blanc i negre italianes i altres coses més.