![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikQn-_31UIMtR7HUOhEGPe5LGRsu_Gu6ZM1oL66ra63HqZi1U2RH89Ff2jhEpt_jCznfJ2eiKCDsL9-cgBTwoN3ZoQChgzFh05n4pZNQK3cjpgnDDd4URYb9iuFwRuhUh4QVVAc-kDBTE/s320/002.jpg)
A vegades t'agradaria recordar viatges amb algú que no has fet. Cantar una cançó del Sanjosex i veure que ben bé és la teva història. Que tot és sincer, planer i que no hi ha cap carrer que porti per nom "La degollada".
A vegades cal anar amb compte amb les cullerades de sucre perquè si no te n'adones te'n posen més d'una al cafè, i tu no en volies pas.
Calaries foc a alguns calaixos que val més que no parlin i cafè més calor igual a nervis. Per això et demanes una til·la amb gel, i perquè detestes la gent turista que et pregunta les coses en anglès.
Si no es verbalitzen les carícies val més que ni ens abracem i a la llarga ens convertirem en roques que no es desitgen. Morirem sense haver escoltat l'home que s'amaga dins la nevera i et canta una cançó quan l'obres per a servir-te un got d'orxata, fer-te una sèpia a la planxa o prendre't una cervesa. Es diu 'oracle congelat' i fa riure als nens. Però almenys ell és sincer, i malgrat la fredor en què viu, ha dit que estimava alguna vegada.