A vegades t'agradaria recordar viatges amb algú que no has fet. Cantar una cançó del Sanjosex i veure que ben bé és la teva història. Que tot és sincer, planer i que no hi ha cap carrer que porti per nom "La degollada".
A vegades cal anar amb compte amb les cullerades de sucre perquè si no te n'adones te'n posen més d'una al cafè, i tu no en volies pas.
Calaries foc a alguns calaixos que val més que no parlin i cafè més calor igual a nervis. Per això et demanes una til·la amb gel, i perquè detestes la gent turista que et pregunta les coses en anglès.
Si no es verbalitzen les carícies val més que ni ens abracem i a la llarga ens convertirem en roques que no es desitgen. Morirem sense haver escoltat l'home que s'amaga dins la nevera i et canta una cançó quan l'obres per a servir-te un got d'orxata, fer-te una sèpia a la planxa o prendre't una cervesa. Es diu 'oracle congelat' i fa riure als nens. Però almenys ell és sincer, i malgrat la fredor en què viu, ha dit que estimava alguna vegada.
M'he trobat aquesta perla navegant per internet, i m'ha encantat... Gràcies! A partir d'ara et seguiré el bloc de ben a prop.
ResponEliminaDoncs ja ho veus, Marc. Hi escric poc, però de tant en tant deixo anar alguna de les meves parrafades. Gràcies per llegir-me!
ResponElimina