Un viatge fotogràfic a través dels records. S’estenen prats immensos coberts de neu i el color dels pins és tan fosc que sembla negre. En aquella foto estenia la mà, palpant la fredor. La teva gorra de llana, plena de cabells esbullats com les idees o el no saber. Parlaves d’una pel·lícula. No sé què en tinc, de tots aquests records, no sé què guardar-ne. Converses malaltes per una pell de mandarina. I la blancor silenciosa, observadora, pacient. Ja pots dir el nom del porc que ella no es mou. Com guardar les branques amables dels bons moments, les flors de primavera que han de venir...?
Que nou semblava tot fa un temps, il·lusions estellades que no tenen ni versos, que es confonen amb el caminar sorrenc. Un cor sec i eixut i un altre massa humit, amb massa sang: errònies simbiosis. Colzes trencats i mirades que no encaixen. Cecs? Teatre experimental, som massa bons actors i fem reciclatge. Llengües que punxen, rovells de ferro que s’encallen dins nostre, a la gola, a les mans...per no saber dir, per no saber parlar.
Aprendré a degustar les paraules i ja no callaré. Mai més.
