És dur el mar -deia-. Cal haver nascut descalç.
C. Pavese
Assumeixes com canvia
de pell la salamandra,
com les ombres del tombant
de les lletres ensenyen
que a sota les taques de quitrà,
s’hi amaguen resplendors i
escuma viva.
Tot això ho trobes un dia
tombant el carrer o somiant
un viatge bell, pensant
encara en qui.
Res és nou, tot gastat,
però la pols és dolça,
suau, i potser no ofereix
tanta resistència com
et penses.
Barreja oli de mar
amb sal d’estepa,
i tal vegada perds la
por anclada dels lligams
vells de corda.
Travessa el Belbo i deixa que la vista
llisqui enlaire:
seràs la pesca entre xarxes
que somia el nen descalç
des dels turons.
