dimecres, 30 de desembre del 2009

Abans de tot




He descobert un cafè on la connexió a internet és infinita. Mirant per la finestra del bar, ha passat una riuada de nens i una petita m’ha saludat efusivament. He fet memòria i he recordat que aquest estiu ens vam passar més d’un dia juntes a la platja fent-nos tatuatges de petxines, pedretes i sorra. Les onades ens els esborraven i hi havia algun plor pel mig que s’acabava preguntant-li quin gelat volia. Ens hem llençat petons amb les mans i quatre ganyotes de pallasso, però hi havia el vidre entremig. Quins records, sembla que hagi passat una eternitat i només han estat uns mesos. També m’he de saber acomiadar d’ella perquè ja no ens lliga res. Aquest dia tan calorós no ha fet més que accentuar olors que tenia oblidades, i a la taula del costat s’han demanat gambes a les cinc de la tarda, realment cadascú fa la seva.
En cap moment he pensat en propòsits per cap d’any perquè prou feina hi ha en ser una mica ordenada amb papers, factures i calaixos sentimentals. Si això ho portes bé per què demanar més...
Els del costat s’acaben les gambes, paguen i se’n van. Han deixat un cap de gamba de tal manera sobre el plat que no para de mirar-me i em comença a donar mal rotllo. Em vénen al cap títols de pel·lícula barata tipus la gamba assassina o semblants, d’aquelles que pots comprar a l’opencor per tres euros.
Sense cap pla per avui, plego les coses i marxo. Em perdo pels carrerons on no hi ha gaire gent i agraeixo que avui no plogui perquè sinó els paraigües xoquen i algun dia deixaré a algú borni. La tarda promet camins plans i pocs núvols i més d’un cop m’entrebanco amb els trossos mal asfaltats perquè vaig pensant en tatuatges, onades i sorra fina. Això és l’excusa. Records mal morts de l’estiu que les fulles roges no han sabut ofegar. Gens innocent, tot plegat, i de cop noto com una escalfor, que és llavor de ràbia, em va pujant pels peus.

dijous, 3 de desembre del 2009


"Serà un moment molt curt. És un

moment, i ja s’esquinça, com la seda

marcida, que tapissa un sofà vell.

No pots perdre’t-hi més."

FERRATER, G.