Ja hi tornem a ser

Després d’estar-me tres hores muntant el ventilador, he descobert que les instruccions eren allà, amagades en un cantó de la caixa del cartó que el contenia: “Gyarde estoas instrucciones...”. D’acord, les gyardaré, i vull pensar que aquest text l’ha traduït una màquina, sisplau, sisplau.

El ventilador ha quedat muntat però m’han sobrat uns cargols, i tot i que funciona bé penso que l’espai buit d’aquestes peces es revelarà i em passarà factura. De moment provarem sort, que ha arribat l’estiu i les ganes d’escriure, d’endinsar la cara a la nevera i menjar fruita amb pinyols abundants per llançar-los a l’infinit, com si haguessin d’arribar al mar.

Que suaus que són les pells de préssec i com escou el meló dins la gola. M’encanta la síndria i t’escriuré una postal amb les mans vermelles i aigualides. Que guai, que jugarem a cartes i se’ns enganxaran els colzes a l’hule. Tornarem de la platja i comprarem un pollastre rostit i gelats per a tots. Ens queixarem de tothom però farem com tothom. Em vestiré amb robes d’una sola peça i diré sovint les paraules “matamosques” i “crema solar”.

Serem submarinistes i buscarem pis amb música de detectius, Tandoori Lenoir i Guillamino. I aquests pensaments de sang i llunes per globus ompliran el festival dels gels i les llimones.

Som l’obra i l’-eda, som tot allò que queda. Som l’obreda i les arrels de qui sap què, de qui sap on, d’un localisme que no entenem però al qual necessitem tornar-hi. Fotos en blanc i negre italianes i altres coses més.