![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHTJShRVBhyphenhyphenXKzf9v6J_S9VuCP94AP8cn-VYbJeqcDQT5uN0G5ccmXrXumfsRDDzybO8e3M4PKZFSO3MKKGkJDS7XbV6I5PIjing5F364j2MypEtbvE4nm5GTEOnvR3xz_8M93r6Mru9g/s400/adhesiu+escola.jpg)
Com m'agrada escriure en una llengua
que diuen que es mor.
Quina sensació de pau i alleujament,
portar-la de baixada cap als aiguaneixos,
l'obaga, l'entrecuix, la santa dona
de les primeres clarors.
S'obria el sexe i jo obria els ulls
i vaig llegir, per les parets sagnants,
això: parlaré!
I ara dic, ara que ho sé tot
de l'amor i dels lladres,
com més fonda la mort, més endins la terra!
Màrius Sampere (La taula i les estrelles)
Quina sensació de pau i alleujament,
portar-la de baixada cap als aiguaneixos,
l'obaga, l'entrecuix, la santa dona
de les primeres clarors.
S'obria el sexe i jo obria els ulls
i vaig llegir, per les parets sagnants,
això: parlaré!
I ara dic, ara que ho sé tot
de l'amor i dels lladres,
com més fonda la mort, més endins la terra!
Màrius Sampere (La taula i les estrelles)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada