dimarts, 19 de gener del 2010

Vet-ho aquí


M'agradaven molt els escombriaires, i sempre deia que volia ser-ne. Suposo que era perquè es passaven el matí dalt d'un carro de fusta verda, preciós, amb obertures articulades, i amb cavalls. A casa els feia molta gràcia que jo digués que volia ser escombriaire, de manera que vaig optar per una altra vocació que no els en fes tanta.

Quim Monzó

1 comentari: