M’hauria agradat ser-hi, veure’t els peus a cada pausa entre paraula i paraula i esbrinar com marcaves els ritmes. Preguntar-te coses que feia setmanes pensava i somriure per primer cop en un espai trepitjat per primer cop. Però no va poder ser perquè plovia tant que les goteres es van filtrar per les entranyes i vaig voler explicar-t’ho però encara no t’he dit mai “hola”. Som tan impurs que ens hem oblidat de la matèria amb què estem fets. Pell i deixalles. Fàstics i pluges. Anhels, bombetes d’escriptori i diccionaris normatius perversos. Contradiccions i roba arrugada. Jo també perdo amics, però ens coneixerem quan et pregunti pel que escrius i en què collons penses quan deixes planes en blanc per mandra de parlar.
Surt al carrer i deixa que se’t despertin les puntes dels dits. Juga amb el petit i mira’l. Escriu, escriu…i menja’t la neu amb una sola mirada, que ho saps fer. Perquè aquest cap de setmana nevarà a la ciutat, n’estic segura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada