Hivernarem. Amb el regust de quan no hi ha més a fer, de quan s'ha acabat lo bo i toca anar de negre. Com animalons, ens lleparem les ferides que durant mesos no han vist la llum, buscarem una cova a les palpentes, dormirem a recer i ens tornarem de fang amb la pluja. M'oferiràs sal per a veure't millor i guardarem la saliva de les paraules antigues.
No em clavis l'estella de l'ànima obscura, que m'estàs descobrint. No som més que grumolls de pell seca i paraules distants. Et dic que em segueixis els mots fins a arribar al cau. Hivernarem, i menjarem pedres. Per molt que et descalcis no agafaràs la lluna amb el peu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada