Whisky, et demanam. Whisky! I tu,
senyor, ens dónes aigua. I, a més, ets
molt adorat per alcohòlics vius
que beuen brou perquè pertot fan aigua.
Whisky, vatuadell, et demanam.
Deixa'ns estar, de por i de medicina,
i, prest, desapareix d'un cop del món.
No et multipliquis més. No tinguis sexe
amb els al·lots perduts de matinda
ni amb les nenes que s'enyoren d'aires
càlids i sensuals, desconeguts.
Decanta't de la nostra llum. I prou aigua,
et demanam. Whisky, et demanam.
Fes que la terra es desfaci del cel
i arrabassa els dos ulls de viu en viu
als qui han perdut i menyspreen la terra.
Aquests són els qui et preguen la teva aigua.
Whisky, et demanam. Whisky! I tu,
senyor, ens dónes aigua. Beu-te-la tu.
Carles Rebassa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada