És la nit més llarga
de l’any, la nit
que dura tres dies.
Converses mil·lenàries
beuen del mateix vas
mentre els llavis enganyen
mossegant les puntes dels dits.
La farigola bull solitària
enmig de camins d’ermites i espelmes;
l’aire fred torna les ànsies
als cors.
Les butxaques vénen buides
del mar, amb aromes
de sexe brut i net al mateix temps.
Tal vegada no entenguis
els teus viatges de notes cosides
als mapes de metro rebregats.
Però cinc-cents peus avall
hi ha qui canta des del balcó
per collir la oliva dels somnis,
el dàtil de l’amor,
l’alfàbrega apassionada,
i treure’t, una per una,
les perles atzabeja
del sucre vermell de l’estiu
que et neixen a les parpelles
després de l’orgasme
tridimensional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada