Cançons amb farigola, llimona i espelmes. Per desgràcia, es cobriran de pols i aranyes, no les llegirà ningú. Aina Lluna i el punt mort de la nit; perdent-se entre els enciams de l’hort i tocant el raïm amb les puntes dels dits. Tacte terrós, cor congelat i pedres que punxen. Escletxes de sang. Avantpassats íntegres que no han deixat instruccions per a res. Cargols d’aigua dolça que no parlen. Un dia cridarà i insultarà a l’home que no pot tocar. Passió filla de puta. Mosquits que dansen i forniquen, ella verge a mitjanit. Avui pot sentir la balena d’aquell conte, avui pot notar les parets de la panxa del bou. Què s’ha de fer per enfortir l’estómac, per esborrar records i finestres que ja no són d’un mateix? Què s’ha de fer amb les fulles roges de les veus quan ja no vénen a colgar a ningú? Cambra de la incertesa i la tardor encongida.
Camises que encara s’han de plegar, faldilles que no serveixen per a res. Tot estès, fa més d’una setmana que les mosques viuen entre els mitjons i les calces. A la nit, amb el vent, tot balla. Thanks for the dance, li ve al cap, i es recolza a la cadira imaginant passos. Tant se val, si torna a ploure, que els camins humits faran més amables els ritus de pas, que la boira que neix adormirà les salamandres i calmarà els passos que no saben on trepitgen. Tot tornarà a ser somiat i alegre, els diables dels ponts marxaran, i els préssecs tornaran a ser servits per postres sobre tovallons de quadres mal cosits.
m'agradat molt aquest post..anava imaginat cada paraula ,cada frase com una pelicula de cinema de barri dins al meu cap
ResponElimina