Sempre desitgem els botons que no duem cosits a la jaqueta. No tenim paciència i no ens agraden els traus. Faig agulles de pit amb plàstics del carrer i tortugues marines, esperant dissoldre el desesper d'un estómac ple de cafè. El cap, que dóna tombs de color groc com si fos un dissabte a la matinada. No aconseguirem res.
Emprenyada amb els llibres que parlen de guerres i donen detalls-mentida. Que els caigui una bomba a sobre i aprenguin a escriure! Cremem els nens de pijames a ratlles lights i que floreixi la Història de debò!
Entrem dins la Cristina i escoltem la Història que fa olor del record de pins i ginesta. Plorem agafats al tauló de fusta i confonguem-ho tot amb el mar. Peix podrit i cançons d'escuma. Serem immortals. Serem la perla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada