Camamilla amb mel i llimona que cura les penes. De quan tens estrelles a la panxa i serpentines als ulls. Les barraques de paper s'han desfet amb la pluja i només queda un quadern de caligrafia per a resseguir el teu nom a les nits.
A la Roca hi ha llum. Raó de l'existència, així no perdrem el nord i sabrem on cau el sud, les avellanes i les aigües marines. Submergeix-te. Les espines de l'amor, les bombolles i els capgrossos.
El mal de panxa deu venir dels turrons i els segells sense destí. Les durícies dels llavis per no haver dit mai allò.
No morirem, que deixem les empremtes sobre els llibres i cantem garrotins.
La saliva dels poemes sovint té raó i avui fa callar. A ulls clucs, el so de la pluja. Vine, que omplirem globus de pensaments.
Un primer post amb regust de terra vermella, connectat amb allò que tant t'apassiona i donant-li forma, vida pixelada :-)
ResponEliminaVinga,
"estrelles a la panxa i serpentines als ulls", que ben dit! malgrat les espines de l'amor o els segells sense destí no morirem, què va.
ResponEliminaque bé llegir-te, de nou. :)