dimecres, 7 de setembre de 2011

Pels carrers


És la nit més llarga

de l’any, la nit

que dura tres dies.

Converses mil·lenàries

beuen del mateix vas

mentre els llavis enganyen

mossegant les puntes dels dits.

La farigola bull solitària

enmig de camins d’ermites i espelmes;

l’aire fred torna les ànsies

als cors.

Les butxaques vénen buides

del mar, amb aromes

de sexe brut i net al mateix temps.

Tal vegada no entenguis

els teus viatges de notes cosides

als mapes de metro rebregats.

Però cinc-cents peus avall

hi ha qui canta des del balcó

per collir la oliva dels somnis,

el dàtil de l’amor,

l’alfàbrega apassionada,

i treure’t, una per una,

les perles atzabeja

del sucre vermell de l’estiu

que et neixen a les parpelles

després de l’orgasme

tridimensional.

Cap comentari:

Publica un comentari