No recordes la lletra. Joc de papers sense disculpes i el trist diumenge que t’omple els braços. Enyores la llitera de fusta i les pintures que fan olor a resina. Has despertat i has vist la bossa dels grans magatzems on treballes. Has recordat que ets persona, t’ha entrat el fred de la neu i t’has posat els mitjons. La llar de foc és encesa, per cremar els maleïts poemes que no escriuràs mai però que recites com una rapsoda constantment. Dins el teu cap tot és purpurina i bombolles de sabó de rentar plats, com si fos estiu. I per les nits apagaràs el mòbil. A partir de les nou, una bona hora. Sortiràs a trepitjar el fang i les pedres amb els quets i t’agradarà veure com els texans canvien de color. Recuperaràs la dosi de prudència que et fa falta a vegades i no faràs tard. Enyoraràs els capvespres.
