dimarts, 28 de juny del 2011

Entre l'aspra llum del préssec


És dur el mar -deia-. Cal haver nascut descalç.

C. Pavese


Assumeixes com canvia

de pell la salamandra,

com les ombres del tombant

de les lletres ensenyen

que a sota les taques de quitrà,

s’hi amaguen resplendors i

escuma viva.

Tot això ho trobes un dia

tombant el carrer o somiant

un viatge bell, pensant

encara en qui.

Res és nou, tot gastat,

però la pols és dolça,

suau, i potser no ofereix

tanta resistència com

et penses.

Barreja oli de mar

amb sal d’estepa,

i tal vegada perds la

por anclada dels lligams

vells de corda.

Travessa el Belbo i deixa que la vista

llisqui enlaire:

seràs la pesca entre xarxes

que somia el nen descalç

des dels turons.

dilluns, 6 de juny del 2011

Eco



—Explica'm, tu, què és el sol. —El sol.

—Explica'm què és la lluna. —La lluna.

—I per què en Pere plora amb desconsol?

—Perquè en sa vida no ha tingut fortuna. —I

les muntanyes què són? I els estels?

—No són més que els estels i les muntanyes.

—I aquestes canyes? I aquestes arrels?


—Doncs no són més que això: arrels i canyes.


—I aquesta taula? I aquest balancí?

I aquestes mans que fan l'ombra xinesa?


Digues: i el món? I l'home?


—Heus aquí

l'última forma de la saviesa: Mira't a fons, afirma sempre el que és


i aprèn amb seny que no pots fer res més.


J. Brossa