dimarts, 28 de juny de 2011

Entre l'aspra llum del préssec


És dur el mar -deia-. Cal haver nascut descalç.

C. Pavese


Assumeixes com canvia

de pell la salamandra,

com les ombres del tombant

de les lletres ensenyen

que a sota les taques de quitrà,

s’hi amaguen resplendors i

escuma viva.

Tot això ho trobes un dia

tombant el carrer o somiant

un viatge bell, pensant

encara en qui.

Res és nou, tot gastat,

però la pols és dolça,

suau, i potser no ofereix

tanta resistència com

et penses.

Barreja oli de mar

amb sal d’estepa,

i tal vegada perds la

por anclada dels lligams

vells de corda.

Travessa el Belbo i deixa que la vista

llisqui enlaire:

seràs la pesca entre xarxes

que somia el nen descalç

des dels turons.

Cap comentari:

Publica un comentari