dimecres, 21 d’octubre de 2009

Consells de vida


Les castanyes bordes s’amaguen en grans congeladors, perdudes com una ànima al pol nord. Paper de plata de sardina, i mocs a la gola que ho diuen tot; el que no pots dir tu, que tens les orelles tapades per cera de consells de vida i te la trauries per fer llunes i fogueres. Hi havia un coixí que explicava contes, just fa un any, quan intentava espiar el que feies i endevinar què hi duies a les butxaques de la jaqueta, i de qui era aquella capelina amb homes simpàtics anglesos. Vaig descobrir noms de valls compostos i de deserts, i vaig decidir anar-me’n al Pirineu de Baix, quines coses. Les flors de Bach eren les postres més habituals i l’estufa va decidir no moure’s dels meus peus. Observant el color dels texans i apagant el mòbil aviat per si les mosques, em tancava a escriure al tros. Ara volen invisibles missatges estratègics on no hi figuren terrasses d’octubre, perquè els mosquits han mort fins l’any que ve, i la música del metro és més amable, encara que et roben el moneder igual, ni que portis vint cèntims. La nena damunt d’un peix, i el peix que vol ser balena, la balena convertir-se en aigua, i l’aigua en glaç impenetrable per abrigar la castanyeta borda mig oberta. Les paraules seran clares quan cremi la farigola. Flors d’espart i silencis de cristall. Enyoraré la cançó de la nit.

2 comentaris:

  1. m'agradat molt aquest text, (i la foto també) Salutacions

    ResponSuprimeix
  2. Eiiii..... celine... com es nota que ha arribat la tardor... castanyes bordes, gavardines, barrets... a nosaltres sí que ens agraden les terrasses d'octubre, a qui no li agradin que es tanqui a casa, tota la tardor, així no molesten...
    Bueno guapi!!!! a veure si ens veiem aquesta nit, les coses ja estan més tranquil·les, més contenta estic, merci per escoltar-me i pels missatges... Però ja estic un altre cop desperta per donar guerra a qui calgui... però que a mi em deixin tranquil·la, que estic de tardor i malgrat plogui... m'encanta!!!

    ResponSuprimeix