diumenge, 22 de gener de 2012

Retalls d'un humil exili


Enyorança de camins i sandàlies desgastades. La deliciosa saliva sobre les picades de mosquit i els ulls cecs de tanta llum. Blanc i negre sobre la pedra roja. Ara que el teu perfil s’enfosqueix, no sóc capaç de distingir la roca de la persona; els cants místics, de les ametlles assecant-se al terra del carrer. No em queda tan lluny.

El món que m’escolto no conserva les indicacions de fang i palla, i potser el temps que madura les penes ja s’ofega entre el fred de les teules. Sempre present, rere la porta que ha quedat tancada, no tinc més escales per oferir-te. Enyorança de camins i retrats dels 80. Molles de pa encara verges i drogues en cartes afilades.

Però tal vegada mai vaig pensar que no tornaria llepar els queralts porosos d’un temps plàcid i etern: vet-ho aquí, l’error.

2 comentaris: