dimarts, 29 de setembre de 2009

Aiguafang 00:00h












Cançons amb farigola, llimona i espelmes. Per desgràcia, es cobriran de pols i aranyes, no les llegirà ningú. Aina Lluna i el punt mort de la nit; perdent-se entre els enciams de l’hort i tocant el raïm amb les puntes dels dits. Tacte terrós, cor congelat i pedres que punxen. Escletxes de sang. Avantpassats íntegres que no han deixat instruccions per a res. Cargols d’aigua dolça que no parlen. Un dia cridarà i insultarà a l’home que no pot tocar. Passió filla de puta. Mosquits que dansen i forniquen, ella verge a mitjanit. Avui pot sentir la balena d’aquell conte, avui pot notar les parets de la panxa del bou. Què s’ha de fer per enfortir l’estómac, per esborrar records i finestres que ja no són d’un mateix? Què s’ha de fer amb les fulles roges de les veus quan ja no vénen a colgar a ningú? Cambra de la incertesa i la tardor encongida.

Camises que encara s’han de plegar, faldilles que no serveixen per a res. Tot estès, fa més d’una setmana que les mosques viuen entre els mitjons i les calces. A la nit, amb el vent, tot balla. Thanks for the dance, li ve al cap, i es recolza a la cadira imaginant passos. Tant se val, si torna a ploure, que els camins humits faran més amables els ritus de pas, que la boira que neix adormirà les salamandres i calmarà els passos que no saben on trepitgen. Tot tornarà a ser somiat i alegre, els diables dels ponts marxaran, i els préssecs tornaran a ser servits per postres sobre tovallons de quadres mal cosits.

1 comentari:

  1. m'agradat molt aquest post..anava imaginat cada paraula ,cada frase com una pelicula de cinema de barri dins al meu cap

    ResponSuprimeix