dimarts, 17 de febrer del 2009

Racó incendiat

Festival de les cabres mentre retallo caganers. Mira'm des de la barbeta, que et demanaré el que vulgui. Les fogueres de pi cremat i el pa amb vi i sucre encara existeixen. I corrandes; cantem, cantem, que sabem rimar. Les soles de plàstic tocant la pedra i la pell del texà que somriu a les flames. Guaita, com canvia tot. T'han tornat a créixer els cabells i ets de color taronja i nit. El ressò de la pandereta com una altra dimensió i els dits petits que s'entrecreuen.

Més pi, més roures. Deixem-ho tot cremar, deixem-ho tot passar, que la candelera ja no plora. Entrarem dins la psicodèlia i cantarem Antònia Font. El blau, el blau, el blau serà el rei de la festa, el roig i el verd també.

Guarda'm totes les pàgines que encara no he marcat perquè t'he de dir moltes coses. A les vuit del matí desfarem el gel del riu. I a sota el coixí una lluna, i les fogueres.

1 comentari:

  1. uiui, tot això em fa olor a més novetats, cèlia... vull més històries davant d'una birra, d'incerteses o joquèsés!
    parís très joli i el serrell és conseqüència de la mandra de la pelu i allò de dir nomagradacomemquedaelcabell, però no està mal! ;)

    o sigui que fas el salt a l'escorxador per anar a solsona... doncs després de carnaval busquem una data segura, va!

    i els nens, com es porten? ;)

    ResponElimina