dimecres, 4 de febrer de 2009

Cant d'oliveres


Contempla la flor artificial
i buida't la vida
alena fortament aire d'herba
i empassa't l'orgull
fins que tot quedi fosc.
Fets de deixalles i sang
regalem paraules inconscients
com perles blanques del camí.
Tot puja amunt
a la caseta que penja
d'una roca i les empremtes
dels dits marquen la història.
Per la nit menjàvem sardina
i els focs il·luminaven els nàufrags
dels carrers i els terrats.
Allò era un cor obert
la pols de les pedres
la claredat de les coses
i el perfil dels gossos que udolaven.
Tal vegada el llibre
tancat de l'estiu
la virginitat de la lluna
i quatre olives mortes.

Cap comentari:

Publica un comentari