divendres, 24 de febrer de 2012

Cap a altres indrets


Em semblarà cosir plors
entre fils de balenes,
abraçar l'atzar,
que ja no torna,
estimar per primer cop
la tremolor dels dits,
no voler menjar el pa
de sorra dels ancestres.

Beuré dels cactus blaus
com la nit gelada
i escoltaré el so solitari
de les cordes del misteri
que dansen.

Ja no cremaré les fulles
de les veus, que donaran
la volta i tornaran salades.
Potser aprendré què volen dir
els anys i els ulls bruixots
del silenci de les roques.

Em quedaré dempeus, que
em netegi aquest aire
d'un altre món, mentre
la lloba dóna llet als més petits
i no hi ha lloc per a la por dels
traginers ni les feres d'ales
incendiàries.

Cap comentari:

Publica un comentari