dimarts, 8 de febrer de 2011

La nena que va descriure un monstre


T'ha llançat paraules dures que han acabat penjant de la llengua de la lluna. De forma bruixa, les mans dels dits han assenyalat allò que era: uns collarets encarcarats que et feien boles dins la pell.

Fa anys, vas cremar el perfum dels àngels pujant per un balcó. Anaves massa drogat, antidepressius de la mare i alguna pastilla d'agror de fetge.


Vas perdre les paraules i només en tenies divuit. A ella li ha tocat pagar el preu, i això que cada nit et recitava amb la ràbia de l'amor.


Ets sense ales,
un negre somriure.


Cap comentari:

Publica un comentari