dimarts, 21 de desembre de 2010

El somriure agredolç


Ritus de pas
que fan plorar les pells.
Arpegis de dol
per a la llum més blanca.

Ones salades
que ningú tastarà,
i unes mans
que agafen pels colzes.

Explica'm la teva història,
que encara no l'he entès.
Tothom me'n parla d'amagat,
pètals dins a cau d'orella.

Caurà un àngel mutilat
si no enfiles la saliva,
si no tens valor per dir
què ets per dins.

Es desfarà la goja, violada,
si encara mastegues ira,
i no saps d'on surt el vi
de les bones paraules.

Tot això, i calaixos que cremen.
Com t'estimava,
abans d'ahir a la nit!

Però l'home del sac
t'ha venut la certesa
que l'ofec d'un mateix
era el bon camí.

Jo ja he baixat del cim.
I ara et miro amb els peus plans.

3 comentaris: