Els lligams poden ser paisatges que hem caminat. Suaus, com qui ho veu tot a vol d’ocell i tendres, com una capsa dels records. Hi ha paisatges que se m’han fet amb tu, i per això vull sumar-ne més. Mirar com plouen les teules i tocar el piano fins que em portis el cafè i em llegeixis l’horòscop.
Les formigues ho han sentit tot, però no em preocupa tant com barrejar conceptes i concerts que semblen efímers.
Pel matí, la llum ho evidencia tot i la fusta cremaria si no fos perquè la ciutat refreda les vides. Vista panoràmica de falcó i lleganyes: ho observo tot dins el somni d’un llit alt. Amago el cap sota el coixí i tot és silenci menys una respiració que em diu: “que bé que es dorm”. M’afegeixo a la plàcida comparsa.
Les formigues ho han sentit tot, però no em preocupa tant com barrejar conceptes i concerts que semblen efímers.
Pel matí, la llum ho evidencia tot i la fusta cremaria si no fos perquè la ciutat refreda les vides. Vista panoràmica de falcó i lleganyes: ho observo tot dins el somni d’un llit alt. Amago el cap sota el coixí i tot és silenci menys una respiració que em diu: “que bé que es dorm”. M’afegeixo a la plàcida comparsa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada