dijous, 20 d’agost de 2009

Quan arribi l'estiu




Digue'm fins a quin punt entens la llibertat, fins a on t'arriba, fins a on t'atura. Amb quin remei cures el mal de panxa de l'amor i a on guardes les herbes que talles. Les pells han anat caient i ja impregna l'estiu; la suor forma peixeres i tot esdevé un record nítid i blanc, i clar.

Què guardes als calaixos? Que no els obriré mai. I qui et maleeix els ossos, no ho sé. He canviat la signatura perquè tot és com un llibre tancat. Calem foc ja a les fustes.

Cap comentari:

Publica un comentari