dissabte, 6 de juny de 2009

Hansel i Gretel


El vent àrid cap endavant amb el regust del raïm de l'estiu. Hi ha massa plaer per no quedar inconscient quan els dits s'entrecreuen. Butxaques foradades per anar perdent la sorra fina que ens envolta i recobrir de sal densa els cossos que rodolen. Les pells fan remolins. L'olor del més enllà la duc guardada al melic i em desfaig quan hi penso.

-En què penses?

-En res.

Però et diria que em menjo les roses a queixalades perquè em vull tornar dolça com el préssec i fer trontollar tones de terra i beure'm la sang que surt pertot. Elegies, mitologies...perfums d'infància. Mirar la tele amb un tall de síndria a la mà i el ventilador de cara. Però no puc evocar res més, res més, no puc, no puc, no puc. Duc massa energia sota el ventre. Treume-la; fes-me pessigolles.

1 comentari: