dimecres, 15 d’abril de 2009

Mala arrel



Clausura’t dins el temps, que ningú pugui més que tu; dalla l’alba perquè no hi hagi lluna i els insectes rabiosos no tinguin sang.
Els finals de les històries me’ls conec a les palpentes i em toquen la moral. No estem nets per dins quasi mai. No vull horòscops ni oracles, simplements que el gel del riu vagi desfent-se entre l’herba. Que rodolin els còdols i es barregin amb espigues de l’estiu, i els nervis sembrin roselles i tot sigui essència daurada que emmarca la vida.
No hi haurà dreceres, que pararem a cada pas per fer rodar la palla i xiular amb papers.

Canigó al fons de l’imaginari. L’homenatge perfecte. Episodis mitificats. I temuts.

2 comentaris:

  1. Sóc un desastre, Aina Lluna!

    Et prometo que quedarem aviat. T'he d'explicar coses, i vull que tu m'expliquis les teves!

    ResponSuprimeix